FER

FER

dijous, 10 d’abril del 2008

Cites d'en GROUXO


He de confessar que vaig néixer a una edat molt primerenca.

El que té de dolent l'amor és que molts el confonen amb la gastritis i, quan s'han curat de la indisposició, es troben que s'han casat.

Mai entraria en un club que admetés com soci a un tipus com jo.

No puc dir que no estic en desacord amb tu.

Només hi ha una forma de saber si un home és honest: preguntar-l'hi. I si respon "sí ", llavors saps que està corrupte.

Disculpin si els anomeno cavallers, però és que no els conec molt bé.

Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció.

Pagar el compte?... Quina costum tan absurda! (L'Hotel dels Embolics)

Mai vaig a veure pel·lícules on el pit de l'heroi és més gran que el de l'heroïna.

Em vaig casar pel jutjat. Hauria d'haver demanat un jurat.

Partint del no res vaig arribar als més alts cims de la misèria.

Vostè és la dona més bella que he vist en la meva vida... i això no diu molt en el meu favor. (El Conflicte dels Marx)

Fins ara amor meu... Caram!, el compte del sopar és caríssim... És un escàndol!... Jo de tu no el pagaria! (Una Nit a l'Òpera)

Estava amb aquesta dona perquè em recorda a tu ... els seus ulls, la seva cara, el seu riure...De fet, em recorda a tu més que tu. (Una Nit a l'Òpera)

Senyoreta... enviï un ram de roses vermelles i escrigui "T’estimo" al dors del compte. (Un Dia a les Carreres)

La política no fa estranys companys de llit. El matrimoni sí.

El verdader amor només es presenta una vegada a la vida... després ja no hi ha qui se’l tregui de sobre. (L'Hotel dels Embolics)

No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual.


Oh! Mai podré oblidar el dia que em vaig casar amb aquella dona... Em van tirar píndoles vitamíniques en comptes d'arròs.

Vol casar-se amb mi? És vostè rica? Contesti primer a la segona pregunta.
.
- Per què i com ha arribat vostè a tenir vint fills en el seu matrimoni?
- Estimo al meu marit.
- A mi també m'agrada molt el meu pur, però de tant en tant m'ho trec de la boca. (Programa de TV You Bet Your Life)

M. Dumont:-Digue'm Wolfie, reiet meu, tindrem una casa meravellosa?
Groucho:-Per descomptat, no estaràs pensant a mudar-te, veritat?
M. Dumont:-No, però temo que quan portem un temps casats, una bonica jove aparegui en la teva vida i t'oblidis de mi.
Groucho:-No siguis tonta, t'escriuré dues vegades per setmana.

- Em Rentaria un parell de mitjons? (...) És la meva manera de dir-li que la estimo, res més.

Casa't amb mi i mai més miraré a cap altre cavall. (Un Dia a les Carreres)

A qui creurà vostè, a mi o als seus ulls?

Fins i tot un nen de cinc anys seria capaç d'entendre això!... Ràpid, busqui a un nen de cinc anys. (Sopa de Ganso)

Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota, però no es deixi vostè enganyar, és realment un idiota.

No permetré injustícies ni joc brut, però, si s'enxampa a algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret... I donarem l'ordre de disparar! (Sopa de Ganso)

La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després un remei equivocat.

Cavar trinxeres! Amb els nostres homes caient com mosques! No tenim temps per cavar trinxeres. Les haurem de comprar prefabricades. (Sopa de Ganso)

Noi: -Un cotxe i un xofer costen massa. He venut el meu cotxe.
Groucho: -Quina ximplesa! En el seu lloc, jo hagués venut el xofer i m'hagués quedat amb el cotxe.
Noi: -No pot ser. Necessito el xofer perquè em porti al treball al matí.
Groucho: -Però, com el portarà si no té cotxe?.
Noi: -No necessita portar-me. No tinc treball.

Bec per fer interessants a les altres persones.

Recordeu que estem lluitant per l'honor d'aquesta dona, i això és més del que va fer ella per si mateixa.

Escolti mosso, i no seria més fàcil que en lloc d'intentar ficar el meu bagul en el camarot, fiqués el meu camarot dins del bagul? (Una Nit a l'Òpera)

Servei d'habitacions? Enviï’m una habitació més gran.

Perdonin que no m'aixequi. (Epitafi de Groucho)

Ja és hora que se sàpiga, PERE QUART (Joan Oliver)

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Del llibre Vacances pagades , 1960.

10 REGLES BÀSIQUES PER A SUPERAR L’ESTRÈS

10 REGLES PER A SUPERAR L'ESTRÈS


1.- TELÈFON:
No l'agafi!!

2.- ENTREVISTES:
No hi vagi!
Està malalt.

3.- AMISTATS:
Seleccionades.

4.- AMANTS:
Res!!
Menys problemes!

5.- DESCANS:
Unes 10 hores.
(Millor de dia)

6.- EXERCICI:
Sense abusar,
una partideta a
la setmana.
(De parxís és clar)

7.- NITS:
Surti sempre que vulgui,
i si no vol, no surti.

8.- ALIMENTACIÓ:
No abusi!! Dues o més
mariscades al dia
poden produir-li
somnis eròtics.

9.- DINERS:
Malgasti'ls!!
La felicitat no es guanya,
es compra!

10.- FEINA:
Si després d'aquestes
recomanacions, conserva
el seu lloc de treball,
ha superat l’estrès.
(I A MÉS ÉS UN GENI!!)