Espanya, nació de més de 500 anys? (Armand de Fluvià)

Article escrit per Armand de Fluvià, publicat el 8 de març de 2.008 al diari AVUI.

Al debat Zapatero-Rajoy, aquest darrer va dir clarament: "España es una nación de más de 500 años de historia". És el que creuen la majoria d'espanyols i un gran nombre de catalans. Ho tinc comprovat. És el que hom ha estat ensenyant a les escoles des de temps immemorials. I això és una falsedat històrica que els polítics de Catalunya haurien de tenir clar i corregir cada vegada que surt. La majoria creu en la famosa unidad nacional, realitzada, segons els espanyols, pels Reis Catòlics. És una gran mentida. Hom pot parlar d'Espanya com a entitat política només des de l' annexió de la Corona d'Aragó a la de Castella "por justo derecho de conquista" (són paraules de Felip V) en virtut dels decrets de Nova Planta. Abans només podríem parlar d'Espanya com a entitat geogràfica, i encara, perquè el més correcte seria parlar de península Ibèrica. Quelcom semblant podríem dir d'Itàlia, entitat política des de la seva unificació el 1860; abans era una entitat geogràfica.
Armand de Fluvià

ELS BABAUS (Isabel-Clara Simó)

Article escrit per Isabel-Clara Simó, publicat l'1 de març de 2.008 al diari AVUI.

Espanya s'ha enriquit amb la democràcia, s'ha industrialitzat de pressa, ha imitat amb encert els països més avançats de l'entorn i té projectes de futur (entre els quals, la desaparició dels nacionalismes: el d'Euskadi, a la força; el català per inanició; el de Galícia i València pel treball conscient i aplicat dels seus mateixos habitants). Espanya ha extorquit Catalunya i li ha tret el suc amb una determinació que fa basarda; se n'ha aprofitat sense manies i òbviament no pensa fer un pacte equitatiu de cap espècie. Com deia ahir David González en aquest diari, Catalunya comença a no ser necessària a Espanya, econòmicament i industrial, i ara, per tant, la befa és lliure. Les campanyes contra els productes catalans, les burles de la ministra de Foment, les xulades d'uns quants ministres del PP o les promeses buides de ZP ho demostren. Catalunya ha deixat de ser temuda, políticament, i admirada econòmicament i ha passat a ser ridiculitzada i ignorada. Això, esclar, ha fet créixer l'independentisme però ha fet més inviable el camí.

En primer lloc, perquè els polítics de tots els colors han pactat amb Madrid en un moment o altre d'aquesta operació d'aniquilació de Catalunya, i per tant han perdut la confiança general; en segon lloc, perquè, fem el que fem, serem sempre escombrats per la força numèrica de l'espanyolisme, sumant el que ve d'Espanya i el que ve de Catalunya. I tercer, perquè no ens hem adonat de res. Si celebrem, per exemple, l'arribada de l'AVE, quan sigui, ja podem ser declarats els babaus oficials de l'Espanya emergent.

ISABEL-CLARA SIMÓ