FER

FER

divendres, 23 de maig del 2008

ODA A L'AURA

Plena de cava i neures.
Cosa habitual amb tu.
Convida a baixar-te les calces.
I destroçar-te el cul.

La mamància es el teu valuart.
I el sexe la teva bandera.
Pots treure’t algún renard,
deixan-te acoplar per el darrera.

Cos espatarrant i ben fornit.
Que se n’aprofita el més vil.
Et foteries mig exèrcit.
I a tota la guardía civil.

Del Besós fins el Llobregat.
Amb els collons a la mà.
A molts homes has deixat.
Al no deixar-te cardar.

Les teves pantys son un ascensor.
De tant pujar i baixar.
Et podries fer d’or.
Si un día et poses a cobrar.

Cuida bé el perrús.
I no paris de fer-lo anar.
Sempre que en facis bon ús.
Que treballi i a disfrutar.

Generosa amb els teus amics.
Fas figures de totes posicions.
Que per refregar-te els pits.
Ens fas treure els pantalons.

Ja es netegen les espases.
I tú ensabona’t el cony.
Dons a les primeres estocades.
Durant nou mesos tindras un bony.

I això amiga meva s’acaba.
Dons m’agafa trempera.
I si no t’obres de cames.
Te l’endinyo pel darrera.

I sense fer-te una comanda.
No em voldria acomiadar.
Fes-me una mamada.
Si no tens ganes de cardar.


El Teu Boig De Sant Andreu.

Ja és hora que se sàpiga, PERE QUART (Joan Oliver)

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Del llibre Vacances pagades , 1960.

10 REGLES BÀSIQUES PER A SUPERAR L’ESTRÈS

10 REGLES PER A SUPERAR L'ESTRÈS


1.- TELÈFON:
No l'agafi!!

2.- ENTREVISTES:
No hi vagi!
Està malalt.

3.- AMISTATS:
Seleccionades.

4.- AMANTS:
Res!!
Menys problemes!

5.- DESCANS:
Unes 10 hores.
(Millor de dia)

6.- EXERCICI:
Sense abusar,
una partideta a
la setmana.
(De parxís és clar)

7.- NITS:
Surti sempre que vulgui,
i si no vol, no surti.

8.- ALIMENTACIÓ:
No abusi!! Dues o més
mariscades al dia
poden produir-li
somnis eròtics.

9.- DINERS:
Malgasti'ls!!
La felicitat no es guanya,
es compra!

10.- FEINA:
Si després d'aquestes
recomanacions, conserva
el seu lloc de treball,
ha superat l’estrès.
(I A MÉS ÉS UN GENI!!)