FER

FER

divendres, 14 de novembre del 2008

La Diagonal



Notícia publicada per Agustí Duch al diari AVUI, pàgina 35 el dimarts, 11 de novembre del 2008

La reforma de la Diagonal, polèmica constant


Voler fer un passeig de la Diagonal em sembla una potineria tan gran que és com per concursar. Passeig al costat de tramvies, tramvies deficitaris, que sempre van buits o amb gent (jubilada) que no paga. Hi haurà terrasses a tots els bars, bicicletes, patins, monopatins, ferros per aparcar les bicis, etc. Un clar exemple d'això és el passeig de Fabra i Puig. Contínuament has d'esquivar tots aquests esportistes que anul·len els que volem passejar i caminar. Aneu a passejar pel passeig de Fabra i Puig amb la vostra família i ja em direu com us va. Anem al passeig Marítim: veurem uns carrils bici d'allò més ben cuidats. Doncs, bé, he estat comptant els ciclistes que hi passen. Resultat: el nombre dels que passen entre la gent que es passeja es més del doble que els que passen pel carril bici; aneu i comproveu-ho. És més, m'han tocat el timbre perquè m'aparti tot i anar per la zona de vianants, amb el comentari: "A ver si vigilas, gilipollas, o te llevaré por delante".

Jo no puc baixar del cotxe sense l'armilla reflectant de dia i de nit i les bicis van sense llum, sense casc, sense l'esmentada armilla, no paguen impostos... Per favor, senyors polítics, volen deixar el cotxe oficial i agafar la bici? O és només per fer-se la foto?


Agustí Duch


Barcelona

Publicat per BOIGxTU a 18:44:00 1 comentaris Etiquetes de comentaris: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Ja és hora que se sàpiga, PERE QUART (Joan Oliver)

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Del llibre Vacances pagades , 1960.

10 REGLES BÀSIQUES PER A SUPERAR L’ESTRÈS

10 REGLES PER A SUPERAR L'ESTRÈS


1.- TELÈFON:
No l'agafi!!

2.- ENTREVISTES:
No hi vagi!
Està malalt.

3.- AMISTATS:
Seleccionades.

4.- AMANTS:
Res!!
Menys problemes!

5.- DESCANS:
Unes 10 hores.
(Millor de dia)

6.- EXERCICI:
Sense abusar,
una partideta a
la setmana.
(De parxís és clar)

7.- NITS:
Surti sempre que vulgui,
i si no vol, no surti.

8.- ALIMENTACIÓ:
No abusi!! Dues o més
mariscades al dia
poden produir-li
somnis eròtics.

9.- DINERS:
Malgasti'ls!!
La felicitat no es guanya,
es compra!

10.- FEINA:
Si després d'aquestes
recomanacions, conserva
el seu lloc de treball,
ha superat l’estrès.
(I A MÉS ÉS UN GENI!!)