López Tena veu impossible un estat plurinacional i aposta per la independència com l'únic camí
(Oriol Mondéjar/ACN).
Un poti-poti de xuminades vàries i retalls de premsa.
Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.
Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.
Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.
Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.
Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.
Comenci per la primera casella de la primera columna, i a continuació llegeixi qualsevol casella en qualsevol ordre, de les successives segona, tercera i quarta columna.
Continuï sense por pronunciant, amb to grandiloqüent i pauses d'efecte.
Al final, li resultarà un esplèndid discurs vàlid per a qualsevol tema polític, econòmic, sociològic o sindical.
Potser ningú li entengui, però tampoc ningú podrà dissentir ni rebatre les seves assercions.
1 | 2 | 3 | 4 |
Estimats companys | la realització de les premisses del programa | ens obliga a fer un exhaustiu anàlisi | de les condicions financeres i administratives existents |
D’altra banda | la complexitat dels estudis dels dirigents | compleix un rol essencial en la formació | de les directives de desenvolupament pel futur |
Tanmateix | l’augment constant, en quantitat i en extensió de la nostra activitat | exigeix la precisió i la determinació | del sistema de participació general |
En canvi, no hauríem d’oblidar que | l’estructura actual de l’organització | ajuda a la preparació i a la realització | de les actituds dels membres vers els seus deures ineludibles |
D’igual manera | el nou model d’activitat de l’organització | garanteix la participació d’un grup important amb la formació | de les noves propostes. |
La pràctica de la vida quotidiana prova que | el desenvolupament continu de diferents formes d’activitat | realitza deures importants a la determinació | de les direccions educatives en el sentit del progrés |
No és indispensable argumentar el pes i la significació d’aquests problemes, ja que | la nostra activitat d’informació i propaganda | facilita la creació | del sistema de formació de quadres que correspongui a les necessitats |
Les experiències riques i diverses mostren que | el reforç i desenvolupament de les estructures | obstaculitza l’apreciació de la importància | de les condicions de les activitats apropiades |
L'afany d'organització, però sobretot | la consulta amb els nombrosos militants | ofereix un assaig interessant de verificació | del model de desenvolupament |
Els nostres principis ideològics, condicionen | l’ inici de l’acció general de formació de les actituds | implica el procés de reestructuració i de modernització | de les formes d’acció |
Fins i tot ens atreviríem a suggerir que | un rellançament específic de tots els sectors implicats | haurà de significar un autèntic i eficaç punt de partida | De les premisses bàsiques adoptades |
És obvi assenyalar que | la superació d’experiències periclitades | permet en tot cas explicar les raons fonamentals | de tota una casuística d’ampli espectre |
Però pecaríem de poc sincers si defugíssim que | una aplicació indiscriminada dels factors conjunts | assegura en tot cas un procés molt sensible d’inversió | dels elements generadors |
Per últim i com a definitiu element esclaridor s’ha d’afegir que | el procés consensuat d’unes i altres explicacions concurrents | deriva en una directa incidència cooperadora | de tota una sèrie de criteris ideològicament sistematitzats en un front comú d’actuació regeneradora |
Aquesta caricatura del llenguatge polític burocràtic va ser publicat per la “Revista de Varsòvia”, diari governamental de la capital polonesa. És una broma estudiantil que descobreix la buidor i l’absurd que generalment és el llenguatge oficial.