FER

FER

dilluns, 10 de març del 2008

ELS BABAUS (Isabel-Clara Simó)

Article escrit per Isabel-Clara Simó, publicat l'1 de març de 2.008 al diari AVUI.


Espanya s'ha enriquit amb la democràcia, s'ha industrialitzat de pressa, ha imitat amb encert els països més avançats de l'entorn i té projectes de futur (entre els quals, la desaparició dels nacionalismes: el d'Euskadi, a la força; el català per inanició; el de Galícia i València pel treball conscient i aplicat dels seus mateixos habitants). Espanya ha extorquit Catalunya i li ha tret el suc amb una determinació que fa basarda; se n'ha aprofitat sense manies i òbviament no pensa fer un pacte equitatiu de cap espècie. Com deia ahir David González en aquest diari, Catalunya comença a no ser necessària a Espanya, econòmicament i industrial, i ara, per tant, la befa és lliure. Les campanyes contra els productes catalans, les burles de la ministra de Foment, les xulades d'uns quants ministres del PP o les promeses buides de ZP ho demostren. Catalunya ha deixat de ser temuda, políticament, i admirada econòmicament i ha passat a ser ridiculitzada i ignorada. Això, esclar, ha fet créixer l'independentisme però ha fet més inviable el camí.

En primer lloc, perquè els polítics de tots els colors han pactat amb Madrid en un moment o altre d'aquesta operació d'aniquilació de Catalunya, i per tant han perdut la confiança general; en segon lloc, perquè, fem el que fem, serem sempre escombrats per la força numèrica de l'espanyolisme, sumant el que ve d'Espanya i el que ve de Catalunya. I tercer, perquè no ens hem adonat de res. Si celebrem, per exemple, l'arribada de l'AVE, quan sigui, ja podem ser declarats els babaus oficials de l'Espanya emergent.

ISABEL-CLARA SIMÓ

Publicat per BOIGxTU a 14:58:00 Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Ja és hora que se sàpiga, PERE QUART (Joan Oliver)

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Del llibre Vacances pagades , 1960.

10 REGLES BÀSIQUES PER A SUPERAR L’ESTRÈS

10 REGLES PER A SUPERAR L'ESTRÈS


1.- TELÈFON:
No l'agafi!!

2.- ENTREVISTES:
No hi vagi!
Està malalt.

3.- AMISTATS:
Seleccionades.

4.- AMANTS:
Res!!
Menys problemes!

5.- DESCANS:
Unes 10 hores.
(Millor de dia)

6.- EXERCICI:
Sense abusar,
una partideta a
la setmana.
(De parxís és clar)

7.- NITS:
Surti sempre que vulgui,
i si no vol, no surti.

8.- ALIMENTACIÓ:
No abusi!! Dues o més
mariscades al dia
poden produir-li
somnis eròtics.

9.- DINERS:
Malgasti'ls!!
La felicitat no es guanya,
es compra!

10.- FEINA:
Si després d'aquestes
recomanacions, conserva
el seu lloc de treball,
ha superat l’estrès.
(I A MÉS ÉS UN GENI!!)