No em preguntis per què, però l’estimo
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
D’Apel-les Mestres
de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida ponzella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
D’Apel-les Mestres
Entrades
2 comentaris:
cerca:
sumari: català
Parlants i domini
L'estructura fonètica i fonològica
L'estructura morfològica
La formació dels mots
L'estructura sintàctica
El lèxic
La gramàtica històrica
- Els sons
> Vocals tòniques
> Vocals àtones
> Consonants inicials
> Interiors simples
> Geminades
> Grups de consonants
> Consonants finals
- Les formes i llurs funcions
> El nom
> El pronom personal
> Possessius
> Demostratius
> El verb
- Els mots de relació
> Les preposicions
> Les conjuncions
Els dialectes
- El català central
- El català insular
- El català septentrional
- El català alguerès
- El català nord-occidental
- El català meridional
La història
- Els factors sociopolítics
> L'extensió del català fora del Principat
> El català com a llengua oficial del s XIII a principis del XVIII
> Els processos de castellanització des del s XV
- La llengua literària i la normativa
> El català literari dels orígens fins al s XVIII
> Les denominacions del català: entre la disgregació i la consciència unitària
> La Renaixença i les Normes de Pompeu Fabra
ARBRE DEL CONEIXEMENT
llatí vulgar > llengües romàniques > català
· campanya lingüística de L'Avenç
· catalanista
· Congressos sobre el català
· Dialectes, subdialectes i parlars
· Elements lingüístics propis del català
· Promotors de l'ensenyament de la llengua catalana
català
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l'occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini
Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l'Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d'Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l'W i del S dels País Valencià (Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d'Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura) i als pobles d'Olocau del Rei (Ports), de Veo (Plana Alta) i de Sant Felip Neri (Baix Vinalopó). Excepte els esmentats pobles i la regió del Carxe, el límit de la llengua segueix, bé els límits externs dels Països Catalans, bé límits entre comarques. En conjunt aquest territori és habitat (1995) aproximadament per 11 200 000 persones. Corresponen a l'estat espanyol el 96,28% dels habitants del territori de llengua catalana, a l'estat francès, el 3,21%, a l'estat italià, el 0,27%, i a Andorra (on és l'única llengua oficial), el 0,26%. Tanmateix, a causa de les vicissituds històriques no tots els habitants d'aquest territori tenen com a primera llengua el català, que actualment (1995) ho és d'uns 5 milions de persones. La resta inclou des dels que s'autodenominen 'bilingües' fins als que n'ignoren totalment l'ús actiu o passiu. Tenen també el català com a llengua pròpia algunes colònies d'importància diversa a Castella (especialment a Madrid), a l'Amèrica Llatina (Argentina, Mèxic, Xile, Brasil, Uruguai, Veneçuela, Colòmbia, Cuba, República Dominicana), a l'Europa occidental (França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica), a Algèria (pràcticament absent des del 1962), etc. El territori de llengua catalana limita amb territori de llengua sarda a l'Alguer, amb territori de llengua occitana entre el Barcarès i Salses (Rosselló) i Benasc (Alta Ribagorça), i amb territori de llengua castellana (i aragonesa) entre Benasc i Guardamar (Baix Vinalopó). Com tota frontera lingüística, aquesta frontera no és sempre clara de determinar. El límit entre el català i l'occità a les Corberes i a l'alta vall de l'Aude presenta zones de transició: Vingrau, la Torre de França, Cassanyes, Bellestar de la Frontera i Trevillac (Rosselló) i el Capcir , pel cantó català, i les zones pròximes de la Fenolleda (Caramany, Rasigueres, Planeses, Sornià), del Perapertusès (Tuixà, Padern, Pasiols), del Donasà i de la Vall d'Aran , pel cantó occità. La meitat occidental de l'antic comtat de Ribagorça és repartida entre dialectes de transició catalans amb trets aragonesos més o menys intensos: a la vall de Benasc , a la vall de Llierp, a l'alta vall de l'Isàvena, a la ribera de l'Isàvena (entre Merli i Llaguarres), en un sector de la baixa vall de l'Éssera (d'Aler a Torres del Bisbe i Jusseu), a la vall de la Sosa (de Calassanç i Alins a Sanui i Sant Esteve de Llitera) ; i dialectes de transició aragonesos amb trets catalans més o menys intensos: a la ribera de l'Éssera, a la Vall de Gistau, a la Fova de Terrantona i a la zona d'Estada i Estadella, vora el Cinca. A la resta de la frontera lingüística el contacte de les dues llengües (català i occità, català i castellà) es fa pràcticament sense transició; tanmateix, al País Valencià, pel cantó del castellà, hom troba restes d'antics parlars de transició, a l'Alt Millars (especialment a Fanzara), als Serrans (especialment al Villar), a la Foia de Bunyol i a la Canal de Navarrés (especialment a Tous, Anna, Xella i Bolbait); té també trets catalans, especialment lèxics, el parlar de l'horta d'Oriola, anomenat panotxo.
Anuncis
Encara no participes als Premis Baldiri Reixac?
Informa-te'n a
www.fundaciolluiscarulla.cat
Un regal amb aventures, fantasia, entreteniment... i valors,
un LLIBRE
www.llibres.cat
Encaixa en el món laboral! Forma't
en l'àrea laboral. Diploma UOC
www.educacionline.com
diccionari de literatura
cerca:
| Qui som | Condicions | Crèdits | Publicitat |
© Enciclopèdia Catalana, SAU
Auditada per l'OJD
el pots tornar a publicar, ara que ens volen retallar la importància del català!
Publica un comentari a l'entrada