FER

FER

dimarts, 27 de desembre del 2011

Carta del diputat de SI, Alfons López Tena, a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert


Palau del Parlament, 1 de desembre de 2011

A/A M.H. Presidenta del Parlament de Catalunya

Sra. Núria de Gispert Català

Va ser el filòsof Josep Ferrater Mora que ja ens va descriure al 1944 ‘Les formes de la vida catalana’ . N'hi ha una d'elles, el seny, que és la més enigmàtica del catalanisme. Descriu la nostra personalitat col·lectiva. El clàssic excés de zel que ens caracteritza provoca que la prudència ens faci traïdors. Confonem la discreció amb la circumspecció. La cautela que gastem amb els espanyols és la nostra presó. Pel sentit comú, venem l'ànima al diable. Ens fem els ingenus davant la malícia dels qui ens volen mal. I els perills del seny fan, en definitiva, que es tinguin interessos privats i practiquem un quixotisme que arrossega la nació pel terra, mentre que embrutem la nació amb la indiferència pels atacs sistemàtics que rebem.

Afirmar que "Espanya ens roba" i denunciar l'"espoli fiscal", per tant, ni són un insult ni en cap cas una injúria. Però sí que són un insult i una injúria la genuflexió nacional que practica vostè, sent la Presidenta del Parlament de Catalunya, i la Mesa, sent còmplices, per igual, quan assenteixen i acaten els mandats de C's.

Vostè es diu nacionalista quan no sap què és la llibertat. Doblega el genoll en senyal de reverència, de submissió. Res prohibeix que Solidaritat Catalana per la Independència afirmi que "Espanya ens roba" ni que denunciï l'"espoli fiscal". La única limitació que hi ha és l'acomplexament que vostè pateix perquè no tolera que el seu grup parlamentari faci una defensa fèrria de la nació i 3 Diputats, que no són CiU, sí que ho facin. En conclusió, no li agrada escoltar la veritat.

Li exigim, Molt Honorable Presidenta, com a ciutadans de Catalunya, que al Parlament de Catalunya imperi la llibertat d'expressió de tots i cadascun dels Diputats escollits pel poble de Catalunya. I sap per què, Presidenta? Perquè tan sols la veritat ens farà lliures!


Josep-Alfons López i Tena

Ja és hora que se sàpiga, PERE QUART (Joan Oliver)

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.


Del llibre Vacances pagades , 1960.

10 REGLES BÀSIQUES PER A SUPERAR L’ESTRÈS

10 REGLES PER A SUPERAR L'ESTRÈS


1.- TELÈFON:
No l'agafi!!

2.- ENTREVISTES:
No hi vagi!
Està malalt.

3.- AMISTATS:
Seleccionades.

4.- AMANTS:
Res!!
Menys problemes!

5.- DESCANS:
Unes 10 hores.
(Millor de dia)

6.- EXERCICI:
Sense abusar,
una partideta a
la setmana.
(De parxís és clar)

7.- NITS:
Surti sempre que vulgui,
i si no vol, no surti.

8.- ALIMENTACIÓ:
No abusi!! Dues o més
mariscades al dia
poden produir-li
somnis eròtics.

9.- DINERS:
Malgasti'ls!!
La felicitat no es guanya,
es compra!

10.- FEINA:
Si després d'aquestes
recomanacions, conserva
el seu lloc de treball,
ha superat l’estrès.
(I A MÉS ÉS UN GENI!!)